1. CONTEXT
1.1. Titularitat
El CEE Josep Pla és una escola d’Educació Especial específica d’alumnes sords; de titularitat pública, depèn del Consorci d’Educació de Barcelona.
L’oferta educativa contempla l’Etapa d’Educació Infantil, l’Etapa de Educació Primària, i l’Etapa de secundària. Les edats dels alumnes estan compreses entre els 3 i 21 anys.
1.2. Història
Aquest centre educatiu és el resultat de la fusió de tres escoles
(curs 1990-1991).
Escuela de Deficientes Auditivos “El Clot”.
Institut Català de Sord Muts.
Centro Médico de Audición y Lenguaje.
Abans de començar el curs 1994-1995, un grup de famílies sordes sol·liciten al Departament d’Ensenyament, una escola per els seus fills/es sords/es on poguessin rebre una educació bilingüe en llengua de signes catalana, i llengua oral (en català i/o castellà).
En aquest moment l’escola opta pel desenvolupament del projecte bilingüe.
1.3. El marc legal
El nostre projecte educatiu es fonamenta en els principis contemplats en la legislació vigent en matèria d’educació:
Llei orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig.
Llei d’Educació de 12/2009, del 10 de Juliol.
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’Autonomia dels centres Educatius.
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la Direcció de Centres Educatius Públics del Personal Directiu Professional Docent.
Decret 29/2015, de 3 de març de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la Direcció de Centres Educatius Públics del Personal Directiu Professional Docent: articles 1 2, i 3.
1.4. Marc legal de la Llengua de Signes Catalana
En l’àmbit estatal les Corts espanyoles van aprovar per unanimitat la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues.
L’aprovació al Parlament de Catalunya de la proposta no de Llei sobre Promoció i Difusió del Coneixement de la Llengua de Signes (nº 228/16 de maig de 1994).
Amb data del 10 de juny de 1994, la Conferència Mundial sobre Necessitats Educatives Especials celebrat a Salamanca i organitzat per l’UNESCO va aprovar la Declaració de Salamanca i un Marc d’Acció sobre necessitats Educatives Especials, que en el seu article 21 diu:
“Les polítiques educatives hauran de tenir en compte les diferencies individuals i les diferents situacions.
Ha de tenir-se en compte la importància de la llengua de signes com a mitjà de comunicació per als sords, per exemple, i s’haurà de garantir que tots els sords tinguin accés a l’ensenyament de la llengua de signes del seu país. Per les necessitats educatives específiques de comunicació i sord - cecs, fora més convenient que s’impartís una educació a escoles especials o aules i unitats especials dins de l’escoles ordinàries”.
La Llei del Parlament de Catalunya 3 de juny de 2010 reconeix la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic i regula l'ensenyament i la protecció des dels poders públics, d'acord amb l'article 50.6 de l'Estatut d'autonomia.
1.5. L’entorn
El centre està situat a la ciutat de Barcelona, al districte de Nou Barris, en el Passeig de Fabra i Puig 406-408; dins un espai natural privilegiat, el Parc del Turó de la Piera.
Donat que l’escola és l’únic centre d’Educació Especial, específic d’alumnes sords de la província de Barcelona, la majoria dels nostres alumnes viuen o bé en altres barris o fora de la ciutat, la qual cosa dificulta la comunicació a nivell social i les possibilitats d’interactuar amb les activitats del barri.
Aquest fet, també determina tots siguin usuaris del menjador i la majoria utilitzin el transport escolar, tret d’aquells alumnes autònoms, majors de 16 anys que opten per fer servir el transport públic.
1.1.5. La Infraestructura
L’escola consta de dos edificis independents; l’edifici de l’escola on es fan pràcticament la totalitat de tasques educatives i un altra, on funciona la cuina, el menjador d’alumnes i professors, el taller de cuina i es fan algunes activitats educatives.
L’edifici de l’escola consta de nou sales, cinc de les quals s’utilitzen com classes, les quatre restants fan les funcions de gimnàs, aula d’informàtica, taller de plàstica i biblioteca/sala de professors.
Hi ha quatre despatxos, un per direcció, un per secretaria i dos per treball individual de logopèdia.
Tenim un pati ampli al aire lliure, amb zona de jocs i pista per practicar deportes.
1.6. Tipologia de l’alumnat
L’escola Josep Pla és un centre educatiu d’atenció a alumnat sord, de tipologia diversa.
Una de les principals característiques és la diversitat, determinada per, la procedència dels alumnes, la llengua materna, l’edat (majoritàriament de secundària) i les competències d’aprenentatge.
La població escolar està integrada per alumnes sords, alumnes sords amb necessitats educatives especials, alumnes sords d’incorporació tardana al sistema educatiu, de parla no catalana i procedents d’altres cultures (alguns no van a estar escolaritzats mai). Son nois i noies que requeriran importants adaptacions curriculars, segons les seves competències i necessitats educatives.
Pràcticament la totalitat d’alumnes estan en edat de secundària,
L’edat, les competències i les possibilitats d’escolarització en l’etapa post obligatòria, són les característiques que marcaran el currículum i l’organització pedagògica del centre.
Així doncs, podem parlar de plantejaments curriculars diferents;
- Currículum d’Educació Especial de primària.
- Currículum de primària amb adaptacions.
- Currículum d’Educació Especial de Secundària, orientat principalment al desenvolupament de Programes de transició a la vida adulta. Aquests nois i noies al finalitzar l’escolarització al centre aniran a Tallers Ocupacionals, S.O.I. o C.E.T.
- Currículum d’ESO adaptada.
Aquest alumnes optaran per fer l’ESO adaptada a l’escola o Programes de formació professional Inicial en altres centres, preferentment d’Educació especial, depenent de l’oferta.
2. IDENTITAT DEL CENTRE
2.1. Bilingüisme i Biculturalitat
El tret fonamental del centre és el bilingüisme, ja que,l’escola ha optat per un projecte bilingüe com a modalitat educativa, aquest projecte es fonamenta en el desenvolupament de la Llengua de Signes Catalana, i Llengua Oral
(Català i Castellà) entenen la llengua oral com la llengua parlada i escrita.
Tanmateix parteix d’un plantejament de biculturalitat; considerant que la comunitat sorda té la seva pròpia història i uns trets d’identitat comuns.
S’entén la sordesa com un fenomen sòcio-cultural i es considera la Llengua de Signes com una llengua completa i com la llengua natural de les persones sordes.
2.2. Pluralisme
L’escola és ideològicament pluralista i aconfessional
Respectem totes les ideologies i creences sempre i quan no entrin en contradicció amb els principis democràtics.
L’escola és integradora
Respectem, acceptem i assumim la diversitat social, cultural, física, psíquica i intel·lectual i rebutgem qualsevol tipus de discriminació.
L’escola és coeducadora
Proporciona als nens i les nenes un ensenyament que desenvolupen en un marc d’educació no sexista d’acord a la igualtat de drets i no discriminació que inspiren la comunitat educativa.
2.3. Catalanitat
L’escola és catalana, ja que inserim les relacions d’ensenyament aprenentatge dins la realitat catalana.
Prenem Catalunya com a marc de referència a l’hora de conèixer i relacionar-nos amb el mon que ens envolta.
La llengua vehicular de l’escola i d’accés als aprenentatges és la llengua de Signes Catalana, la llengua catalana és la primera llengua oral.
Fem un excepció amb aquells alumnes de família castellana, immers en un medi de parla castellana i amb dificultats afegides a la sordesa.
Amb aquest grup es treballa com a primera llengua oral el castellà, l’objectiu és facilitar l’accés a la comunicació.
2.4. Sostenibilitat
L’escola pretén mitjançant la participació en Agenda 21,transmetre als alumnes els valors de: respecte, sensibilització, responsabilitat, precaució, solidaritat i equitat amb el medi ambient i les persones.
2.5. L’educació com a procés integral
L’Escola Josep Pla concep l’educació com un procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les dimensions individual i social de l’alumne, cercant el desenvolupament en diferents àmbits: físic, artístic, intel·lectual, emocional i social per tal que els nois i noies aprenguin a conèixer, comprendre i descobrir, a fer, a conviure i a ser.
Defensem una educació basada en el respecte, la solidaritat, la llibertat responsable, la tolerància, el diàleg que, junts, han de fer avançar els alumnes en un procés gradual d’autonomia i maduresa personal.
Es pretén ajustar el que cal ensenyar a les possibilitats d’aprendre de cadascun dels alumnes, tenint en compte que tot individu és susceptible d’incrementar els seus coneixements encara que sigui a través de camins diferents.
3. CRITERIS PER LA CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM
3. 1. Línia metodològica
L’escola es proposa enfocarla línea metodológica en el respecte per
l’ individualitat de cada alumne, això vol dir respecte per la seva història evolutiva i familiar, respecte pel seu tarannà personal d’expressió i comunicació i pel seu moment evolutiu d’aprenentatge.
Partir del coneixement de la realitat pròpia de cada alumne per poder adaptar-se a les seves necessitats.
Possibilitar entre els professors una concepció de l’escola com un tot.
Propiciar que el mestre pugui plantejar objectius atractius, no rutinaris orientats al treball funcional i significatiu dels aprenentatges.
Orientar la tasca escolar des d’una perspectiva de futur, propiciant projectes que fomentin el pas a la vida adulta.
Potenciar la formació contínua interna a partir de la diagnosi de les necessitats com a centre.
Considerem que l’ordre i la disciplina no s’han d’imposar des de l’autoritarisme, sinó com a conseqüència del respecte mutu, el diàleg, la reflexió, la col·laboració i la solidaritat.
S’assumeix el diàleg com a sistema de resolució de conflictes.
3.2. Treball en equip
L’equip pedagògic entén que a l’escola l’educació és una tasca de la qual som responsables tots els membres de la comunitat educativa. El treball en equip és imprescindible per possibilitar una acció educativa coherent per part de l’escola.
Cada estament fomentarà la discussió en grups de treball, de les aportacions que faci qualsevol dels seus membres, i s’evitaran les actituds individualistes que es situïn al marge d’aquest treball conjunt.
Per portar a terme aquesta línia de participació es treballa en grups per desenvolupar diferents projectes:
Concreció curricular primària i secundària.
Programació i organització de tallers.
Programació de llengua Oral i LSC.
Comissió TIC.
I en comissions per programar diferents activitats:
Comissió de festes.
Comissió d’elaboració de la revista escolar.
Comissió d’Agenda 21: L’hort.
Comissió de la setmana Cultural.
Les diferències d’estils didàctics entre els membres del claustre, hauran d’estar d’acord amb la línia metodològica i pedagògica del centre.
3.3. Organització de l’alumnat
L’agrupament d’alumnes es realitza amb els criteris establerts en les normes d’organització i funcionament de centre, però, s’intenta organitzar grups flexibles en diferents assignatures per tal de millorar l’accés al currículum.
3.3. Participació de la comunitat educativa
L’escola afavorirà i fomentarà la participació en la vida del centre dels diferents sectors que composen la comunitat educativa.
Al mateix temps vetllarà perquè cadascun dels sectors assumeixi aquelles responsabilitats que li pertanyen, evitant inferir en les que són pròpies d’altres membres o estaments.
Aquesta participació obliga a tots els membres de la comunitat educativa a actuar de manera coordinada i en permanent col·laboració.
Tot i que, la participació de les famílies s’allunya molt de la desitjada, per la dispersió del lloc on viuen respecte de l’escola i els horaris de treball.
3.4. Relació amb l’entorn
L’escola manifesta la seva voluntat d’educar en el compromís , en la cura, conservació i millora de l’entorn natural i social que l’envolta.
Per això es fomentarà la col·laboració amb les entitats del barri que faciliten la integració en la vida social del mateix.
4. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE
4.1. Àmbit Pedagògic
× Garantir competència de tots els alumnes, en Llengua de signes catalana, donat que, és la Ilengua d'aprenentatge dels continguts curriculars i d'accés a la informació.
× Millorar la comprensió i expressió de la Llengua oral.
× Millorar el nivell de llengua escrita, concretant estratègies de treball i fent servir metodologies que faciliten la seva comprensió i expressió.
× Dissenyar i desenvolupar programacions transversals per tal de treballar la no discriminació de sexe, raça i religió.
× Incrementar estratègies de treball que siguin afavoridores d'actituds i hàbits de cooperació i diàleg.
× Incrementar I'ús de metodologies de treball funcional per tal de, facilitar als alumnes l’accés als aprenentatges, de forma cada vegada més autònoma.
× Potenciar el pas a la vida adulta.
× Potenciar la realització d’activitats orientades al correcte desenvolupament físic.
× Impulsar la participació en projectes que desenvolupin hàbits de vida saludables, tant d’higiene, com d’alimentació.
× Organitzar els agrupament d’alumnes de manera que la seva composició permeti realitzar activitats diversificades.
× Afavorir la formació de grups flexibles per la realització de diferents activitats.
× Unificar criteris pedagògics a la fi d'aconseguir una línia metodològica coherent amb els objectius del nostre projecte i adequada a les necessitats de tots i cadascun deis nostres alumnes.
× Establir una línia temporal d’aplicació dels diferents projectes i avaluar el seu assoliment.
× Establir criteris d’avaluació continua, que constatin els avenços, detectin les dificultats, tan bon punt es produeixin i s’esbrinen les causes, per tal de, poder prendre les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge.
× Potenciar el coneixement de les TIC com a eines d'accés a la informació i a l'aprenentatge.
× Definir i planificar els àmbits d’actuació i les línies generals de planificació de les tecnologies del centre.
× Afermar la participació en el projecte d’Agenda 21, per tal d’aconseguir un model d’escola sostenible.
Indicadors de progrés
× Concreció de criteris generals per elaborar la PGA i les programacions d’aula, per tal de que desenvolupin els objectius del PEC.
× Consens d’un model de programació que reflecteixi les metodologies acordades.
× Revisió de les programacions dels diferents àmbits per tal de garantir que s’adeqüen a les necessitats dels alumnes.
× Existència d’una seqüenciació en els continguts de les programacions didàctiques.
× Existència de projectes que impliquen el treball en diferents àrees.
× Coordinació metodològica entre els professionals implicats en cada projecte.
× Existència de criteris d’avaluació clars i compartits pel professorat.
× Existència de criteris clars respecte a la inclusió de les tecnologies en el treball de
4.2. Àmbit Institucional i de govern
× Donar a conèixer a tots els membres de la comunitat escolar el Projecte
× Educatiu del Centre.
× Potenciar la participació dels diferents col·lectius de l' escola a través dels canals que marca la legislació vigent.
× Potenciar l'actualització de la pagina WEB, per tal de que, sigui una eina de consulta i d'intercanvi i d'informació.
× Garantir l'eficàcia dels òrgans de decisió mitjançant la participació i total coordinació deis sectors implicats en el funcionament i gestió del centre.
× Realitzar reunions periòdiques entre els membres dels diferents sectors de la comunitat educativa per tal de coordinar i donar la coherència necessària a les accions portades a terme per cadascun d'ells.
× Fer ús del correu electrònic per a la comunicació interna i externa del centre.
× Aconseguir el compliment de les Normes d'Organització i Funcionament de Centre.
× Facilitar i potenciar la informació de les activitats de formació permanent.
× Garantir una franja horària dels mestres per I'atenció a les famílies.
× Desenvolupar i utilitzar mètodes i instruments per una bona comunicació interna i externa. Potenciar I'ús del correu electrònic com eina d'informació interna.
× Potenciar i facilitar les relacions de I'escola amb altres centres educatius.
× Participar en aquelles activitats proposades per entitats públiques o privades que siguin coherents amb el nostre projecte educatiu i siguin susceptibles de ser incorporades a les programacions didàctiques.
Indicadors de progrés
× Realització per part del professorat de cursos de formació.
× Que la comunicació interna sigui majoritàriament mitjançant el correu electrònic.
× Assegurar que tota la comunitat educativa coneix i compleix les normes d’organització i funcionament.
× Existència d’activitats que impliquen el treball amb diferents entitats públiques o privades.
× Revisió periòdica dels documents del centre.
× Realització de les reunions amb les famílies en el temps acordat.
4.3. Àmbit administratiu
× Executar la gestió econòmica de forma clara i transparent.
× Mantenir actualitzats els inventaris del centre.
× Detectar les necessitats de recursos i gestionar els existents, eficaçment, en quant a ús i manteniment.
× Mantenir actualitzat els documents del centre.
× Establir mecanismes per complir la llei de protecció de dades.
Indicadors
× Recull de les accions a dur a terme.
× Revisió periòdica dels inventaris.
× Temps de gestió i resposta de les incidències.
× Revisió dels documents del centre.
× Coneixement i compliment de la Llei de Protecció de Dades.
4.4. Àmbit humà i de serveis
× Aconseguir que tot el personal del centre (docent i no docent), assumeixi la responsabilitat de les funcions que té assignades i les faci operatives en la practica.
× Crear un bon ambient de treball respectant les opinions individuals i fomentant la participació amb I'objectiu de fer més eficaç I'acció educativa.
× Aconseguir unes relacions interpersonals fluides entre els professors, per que es faci possible la satisfacció en el treball i la implicació de tots en el desenvolupament del Projecte Educatiu de Centre.
× Orientar I'organització i funcionament deis serveis escolars (transport i menjador) com un entorn que possibiliti I'adquisició d’hàbits personals i socials.
Indicadors de progrés
Grau de satisfacció del professorat i del la resta de personal.
Recull de les accions anuals de les reunions de Consell Escolar, claustre i coordinació.
Grau de satisfacció de les famílies amb els serveis de menjador i transport.
5. PROJECTE LINGÜÍSTIC
Introducció
5.1. Presument
L’escola Josep Pla ha optat per el projecte bilingüe com a modalitat educativa i es buscarà conjuntament un desenvolupament lingüístic, emocional, afectiu, social, comunicatiu i cognitiu òptim.
El nostre principal objectiu serà la consecució de la competència lingüística de la llengua de signes i de la segona llengua, que serà en el nostre cas la llengua catalana i/o castellana.
5.2. Llengua de Signes Catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge.
5.2.1. La LSC, vehicle de comunicació i de convivència
5.2.1.1. La LSC, vehicle de comunicació
Partim de la premissa de què la llengua natural i pròpia de les persones sordes i sordcegues signants és la llengua de signes catalana. Aquesta, a diferència de les llengües orals, és una llengua de modalitat gestual-visual basada en un conjunt de gestos que formen un codi lingüístic propi que es percep visualment i que presenta propietats formals equivalents a qualsevol altra llengua, constituint, per tant, un sistema lingüístic complet que viu processos de canvi i evolució semblants als de les altres llengües.
Els principis bàsics de la LSC a la nostra escola són els següents:
La llengua de signes s’incorpora com a àrea objecte d’estudi en el currículum de l’alumnat sord equiparada a la resta d’àrees.
Donades les característiques de l’alumnat sord, la competència en llengua de signes que assolirà l’alumne serà normalment superior a la de la llengua oral. No resulta, per tant, un bilingüisme equilibrat. Es considera la llengua de signes com a primera llengua, i la llengua oral com a segona llengua.
La llengua de signes s’utilitza com a llengua de comunicació i d’aprenentatge, i també per a l’aprenentatge de la llengua oral, principalment en la seva forma escrita, explicant com funciona aquesta per contrast entre les respectives estructures.
L’abordatge bilingüe implica també incorporar a l’àrea de llengua de signes continguts culturals i socials relatius a la comunitat de persones sordes signants.
El nostre objectiu principal és assolir la competència plena en llengua de signes catalana. L’escola proporciona a les nenes i nens sords les eines lingüístiques necessàries per poder realitzar la transferència de coneixements.
Ser competent en LSC és imprescindible per tal de poder esdevenir individus autònoms i capaços d’afrontar els reptes de la societat.
La competència signada permet elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. La considerem en totes les seves dimensions: la de la interacció signada, la de l’escolta visual (referida a parar atenció a allò que es diu de manera viso-gestual), la producció i la de la mediació entre aspectes verbals com els no verbals.
Cal identificar i conèixer els diferents aspectes propis de la llengua de signes catalana: paràmetres formatius (articulació de les mans, lloc d’articulació, moviment i espai), ordre dels signes, tipologia verbal, díctics, espai gramatical, classificadors i expressió facial i corporal.
5.2.1.2. La LSC, eina de convivència
La llengua de signes catalana és, en definitiva, una llengua viva utilitzada per persones que participen d’una perspectiva visual del món amb sentiments d’identitat i pertinença a una comunitat signant que s’identifica a si mateixa com a bilingüe i bicultural, entenent com a comunitat signant el conjunt de persones sordes i oïdores usuàries de la llengua de signes.
5.2.1.3. Pla o projecte d’immersió lingüística
Tenint en compte els recursos humans dels que disposa l’escola, es porta a terme un pla d’immersió lingüística aplicat a petits grups.
Els nens i les nenes realitzen distintes activitats en LSC relacionades amb les diferents àrees curriculars.
Es va elaborar un pla de treball que inclou tres nivells diferents adequats al ritme dels nostres alumnes:
Nivell 1 – Alumnes nouvinguts
Nivell 2 – Alumnes amb trastorns del llenguatge afegits
Nivell 3 – Alumnes amb més capacitats
Es planifiquen activitats a realitzar durant un determinat període de temps: una quinzena, un mes… Els nens i nenes coneixen aquest pla per avançada, així com totes les activitats concretes a desenvolupar. En iniciar cada nou període de treball, el mestre signant presenta el pla i el modela amb l’ajuda dels nens i nenes. Aquest pla està íntimament relacionat amb el desenvolupament de la programació de l’aula i dels projectes de treball.
En cada nivell es realitzen dues hores setmanals de sessions de treball.
5.3. L’aprenentatge de dos codis lingüístics: LSC i català i/o castellà
L’escola parteix de la premissa que la comunicació és l’objectiu més important a aconseguir, és per això que es segueixen uns criteris a l’hora de triar la primera llengua: català o/i castellà.
Els criteris per escollir són:
- Els alumnes que comencen al centre en edat de primària faran tots els aprenentatges en llengua catalana.
2. Els alumnes que comencen l’escolaritat al centre a partir de 12 o 13 anys que arriben de països de parla hispana i que tinguin una base lingüística, es respectarà la llengua familiar (castellà) i poc a poc anirem introduint el català.
3. Els alumnes que arriben al centre a partir de 12 o 13 anys d’altres països de parla no hispana, faran els aprenentatges en llengua catalana.
4. Quan l’elecció de la llengua d’aprenentatge plantegi dubtes raonables, serà el claustre amb l’assessorament dels psicopedagogs del centre el que decidirà.
5. Altres premisses a tenir en compte són:
Per canviar d’idioma d’un alumne s’haurà de plantejar i acordar al claustre.
6. No es podrà canviar d’idioma de totes les assignatures a l’hora sinó que es farà paulatinament.
7. Als alumnes que comencin l’escolaritat al centre en castellà, se’ls introduirà el català com assignatura, destinant 1 o 2 hores a la setmana.
8. El centre té previstes una sèrie d’ actuacions per introduir el català en els grups que aconsegueixen un mínim de competència comunicativa.
5.3.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
5.3.1.1. Llengua oral
Degut a les característiques del nostre alumnat sord, valorem la parla per la seva funció representativa i per ser un punt de partida, conjuntament amb la LSC per a l’accés al codi escrit.
Valorem la seva vessant comprensiva, des de l’etapa d’educació Infantil, per a desenvolupar progressivament la capacitat d’entendre missatges orals a través de la lectura labial, l’aprofitament de les restes auditives, donat el cas, l'ímput de la primera llengua i la dactilologia, per tal de possibilitar l’accés a la informació i facilitar la preparació per l’ incorporació a la societat en general ( família, feina, etc..)
Som conscients que el desenvolupament i progressió de la parla serà més lent i dificultós, però tot i així, l'objectiu a assolir és:
Assegurar que tots els nostres alumnes desenvolupin competències comprensives i expressives, d'acord amb les seves capacitats, i que puguin arribar a la incorporació al món social i laboral.
A nivell individual la majoria dels alumnes rep tractament logopèdic on es treballa específicament l’assoliment de la parla.
A nivell de grup es treballa de forma sistemàtica el llenguatge oral d’una manera funcional que serveixi a l’alumne en la seva vida diària.
És per això que l’escola assegura el treball sistemàtic de la llengua oral a tots els grups. És a dir es treballa la comprensió oral via auditiva (els nois amb possibilitats) i mitjançant la lectura labial.
A nivell d’expressió oral es treballa habitualment fórmules lingüístiques, i petits textos orals (diàlegs, dramatitzacions....), per tal de fomentar l’autonomia personal envers a la integració en el mon oïdor.
5.3.1.2. Llengua escrita
Es valora la lecto-escriptura com a modalitat fonamental, comunicativa i formativa.
El procés d'ensenyament-aprenentatge de la lecto-escriptura s'inicia a partir de l'experiència lingüística dels nens/es, en el nostre cas de la llengua de signes catalana, però aprofitant la progressió en llengua oral que cada nen/a vagi desenvolupant.
Cal prioritzar l'aprenentatge funcional i global des de l'etapa d'Educació Infantil, tot fent associacions entre imatge real o gràfica, expressió signada i forma escrita .
Crear hàbits, estratègies i habilitats per a la comprensió i rapidesa lectora, relacionar el text amb coneixements previs, fer prediccions sobre el contingut, generar preguntes, avaluar prediccions....
Valorar la lectura com a font i com a recerca d'informació. Pels nostres alumnes, la lectura ha d'esdevenir eina per ordenar el coneixement de la llengua catalana/ castellana que gradualment van adquirint i al mateix temps per constatar la diversitat de formes d'expressió d'una mateixa situació.
Associar patrons lingüístics de la llengua de signes i la llengua catalana/castellana, tot comprovant les semblances - diferències d'estructura de les dues llengües.
L'aprenentatge de la lecto-escriptura es basa en comparacions entre les diferents expressions lingüístiques dels dos idiomes. Els dos poden transmetre el mateix contingut en totes les situacions, però amb les regles i estructures inherents a cada idioma.
La perspectiva bilingüista dóna als alumnes l'oportunitat d'intentar entendre i interpretar un text desprès de explicar-lo en LS.
Utilització de la llengua escrita com a vehicle de comunicació.
Des d'aquesta perspectiva funcional, els objectius a assolir són:
- Assegurar que tots els nostres alumnes desenvolupin al màxim la seva habilitat lectora i, a partir de diverses fonts impreses, avançar progressivament en la fluïdesa i en la comprensió del text escrit com a font de comunicació, d'informació i de plaer.
- Expressar-se per escrit utilitzant tècniques diverses i amb diverses finalitats, però bàsicament comunicatives, que facilitin els intercanvis amb el món social i laboral.
La consciència fonològica es defineix comunament com la sensibilitat o la consciència explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua. Concretament, implica l’habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules.
La consciència fonològica és important perquè és necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua.
5.3.1.3. Relació llengua oral i llengua escrita
Es realitza un plantejament integrat de les quatre habilitats.
Aquest plantejament és compartit per la majoria del professorat. Es planifiquen activitats des de l’àrea de llengua i s’utilitza la LSC, la llengua oral i escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar totes les habilitats.
5.3.1.4. La llengua en les diverses àrees
El claustre considera que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en LSC i català/castellà és responsabilitat del professorat de totes les àrees i s’actua en conseqüència. Degut a les característiques del nostre alumnat es fa especial incís en la llengua escrita, tan en l’expressió com en la comprensió, per tal de facilitar l’assoliment de les competències de cada matèria. El procés d’assoliment de la llengua escrita és molt lent, és per això que ens recolzem en la LSC, per facilitar la comprensió.
5.3.1.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
El centre disposa d’alguns documents de traspàs on s’especifica el nivell de rendiment individual i de grup, que s’omple a l’acabament del curs. La reestructuració dels grups, l’arribada de nous alumnes amb pocs anys d’escolaritat per romandre en el centre, cada curs dificulta la continuïtat i coherència dels aprenentatges.
5.3.1.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular
El centre, fins ara, tenia previst unes hores d’atenció individualitzada per tal d’assolir una base mínima per afavorir la comunicació. En aquests moments i degut a la retallada de pressupost, no podem dedicar atenció individualitzada.
5.3.1.7. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
Un 23% dels nostres alumnes desconeixen les dues llengües oficials i una part d’aquests arriben al centre sense cap codi de comunicació. L’escola els ofereix com a eina de comunicació en primer lloc la LSC.
5.3.1.8. Alumnat sud-americà de parla hispana
Un 47% dels nostres alumnes procedeixen de Sudamèrica. Tenen com a llengua materna el castellà i per tant els hi és més fàcil adquirir les bases del nostre codi lingüístic.
5.3.1.9. Atenció de la diversitat
Per les característiques dels nostres alumnes: alumnat sord, nou vinguts, amb problemes afegits, edats diferents..., la diversitat és un tret d’identitat de la nostra escola. S’intenta atendre a cada alumne depenen de les seves necessitats i del seu ritme d’aprenentatge.
5.3.1.10. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
El centre està permanentment programant activitats destinades a la incentivació de l’ús de la llengua en general (català, castellà i Llengua de signes catalana), ja que pels nostres alumnes és fonamental com a base per arribar a una comunicació i a la informació.
5.3.1.11. Avaluació del coneixement de la llengua
Partint de que la LSC és la nostra llengua vehicular, és l’especialista en llengua de signes el responsable d’avaluar individualment a l’alumne.
Per tal d’avaluar els processos d’aprenentatge i ús de la llengua escrita l’escola ha consensuat unes proves específiques que s’apliquen en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Els resultats de l’avaluació són un element important a l’hora de decidir l’organització del currículum i l’atenció personalitzada a l’alumne.
5.3.1.12. Materials didàctics
L’equip docent tan a nivell individual com a través de comissions de treball fem adaptació i creació de materials propis i específics per tal de poder atendre a la diversitat del nostre alumnat i les seves necessitats d’aprenentatge.
Val a dir que, no només elaborem material nosaltres si no que comptem amb la col·laboració de diferents entitats (Departament d’educació, Fesoca i Domad) per crear materials adients a les nostres necessitats. Encara i així ens manquen materials ja que l’oferta editorial no s’adequa els nivells lingüístics i a les necessitats educatives dels nostres alumnes.
5.3.1.13. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Es valora simbòlicament la diversitat lingüística (en cartells, exposicions...), però rarament s’utilitza per fer alguna activitat de desenvolupament del currículum.
5.3.2. La llengua castellana
5.3.2.1. Introducció de la llengua castellana
En els grups que desenvolupen el currículum ordinaride les etapes d’infantil i primària la llengua catalana tindrà el tractament de primera llengua oral (entenem com a llengua oral la llengua parlada i la llengua escrita), es desenvoluparà segons el currículum prescriptiu per a la llengua catalana i la llengua castellana tindrà el tractament de tercera llengua i s’incorporarà durant el cicle mitjà.
5.3.2.2. Llengua oral
Quan el castellà està considerat com a primera llengua el seu tractament és igual que el donat a la llengua catalana (pàgina 6)
5.3.2.3. Llengua escrita
Quan el castellà està considerat com a primera llengua el seu tractament en llengua escrita serà igual que el del català (pàgina 6 i 7).
Altres llengües
5.3.3.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
La llengua estrangera (l’anglès ) s’incorporarà a partir del cicle superior,sempre i quan les capacitats dels alumnes ho permetin.
Actualment a l’ESO adaptada es fa la introducció de l’anglès com a optativa trimestral, amb l’objectiu de donar a conèixer unes nocions bàsiques d’aquesta llengua.
5.3.3.2. Metodologia
S’emprarà la LSC per accedir amb més facilitat a la comprensió de la llengua estrangera.
La metodologia de l’anglès a la nostra escola tindrà un enfocament cap a la llengua escrita com a eina de comunicació, donat les característiques dels nostres alumnes (sords). Faran servir els registres del català signat per facilitar la transferència d’un idioma a l’altre.
5.3.3.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El principal material didàctic que s’utilitza és el llibre de text o dossier, que es complementa amb diferents materials informàtics (TIC).
5.4. Organització i gestió
5.4.1. Llengua del centre
El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català també en el rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord.
5.4.2. Documents de centre
Pel que fa als temes lingüístics el claustre de professors en la seva totalitat intenta arribar a un consens sobre la necessitat d’ajustar les actuacions als principis expressats en els documents.
Aquests consens resten reflectits cada curs en la PGA i es valoren en la memòria anual, tots aquests ajustes, tot i que, moltes vegades impliquen canvis, sempre segueixen les línies de treball i els objectius especificats en el PEC i en el Projecte de Direcció.
5.4.3. Ús no sexista del llenguatge
En general en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. No és una competència que es treballi transversalment a les àrees del currículum, però la tenen en compte tots els professors i les professores a la pràctica diària.
5.4.4. Comunicació externa
El centre fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que sol·liciten les famílies (oferint-ne un format bilingüe).
5.4.5. Llengua de relació amb famílies
Per tal d’aconseguir un mínim de comunicació amb les famílies, tan el professorat com el personal d’administració s’adrecen en la llengua de més fàcil accés o comprensió per elles.
5.4.6. Educació no formal
5.4.6.1. Serveis d’educació no formal
El personal d’educació no formal del nostre centre s’adreça a l’alumnat en LSC, que és la nostra llengua vehicular, i fan servir la llengua catalana en cas necessari.
5.4.6.2. Activitats extraescolars
El fet de que la nostra escola sigui un centre d’educació especial fa que els nostres
alumnes ens arribin de diferents llocs de la província de Barcelona, la qual cosa ens obliga a utilitzar diferents rutes de transport. És per això que és impossible organitzar activitats extraescolars, i a més a més valorem que els nois i noies passen moltes hores dins de l’escola.
5.4.6.3. Llengua i entorn
Ja que la nostra llengua vehicular (LSC) és una llengua desconeguda per la majoria de la resta de la comunitat educativa, el nostre centre es troba limitat i només treballa ocasionalment en xarxa amb d’altres centres, altres administracions públiques o entitats de l’entorn.
5.4.7. Plurilingüisme al centre educatiu
5.4.7.1. Actituds lingüístiques
Al nostre centre els alumnes no pateixen menyspreus per la seva diversitat lingüística ja que en la seva totalitat fan servir la LSC per comunicar-se.
5.4.7.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
El centre ha regulat l’ús del català en els tres àmbits (comunitat educativa, activitats administratives i comunicacions amb l’entorn), alhora que facilita la documentació bilingüe català-castellà a les famílies que així ho demanin.
5.4.7.3. Alumnat nouvingut
En relació a l’alumnat nou vingut i tenint en compte que tots tenen una deficiència auditiva, el personal del centre utilitza la LSC per establir una base de comunicació. El català o bé el castellà s’utilitza com a segona llengua.
5.4.8. Organització dels recursos humans
5.4.8.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics
El centre ha fet una auto diagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègics i de millora de centre.
Des de fa anys el centre ha anat realitzant projectes de formació en relació als temes lingüístics, basats principalment en la metodologia de la lecto-escriptura.
5.4.9. Organització de la programació curricular
5.4.9.1. Projectes d’innovació
Tot i que el centre no participa en un projecte d’innovació, part del professorat coordinat amb la resta, porta a terme la realització del currículum de LSC, projecte innovador per les seves característiques (primer currículum de la LSC).
5.4.10. Biblioteca escolar
El centre disposa d’una biblioteca, però amb molts buits pel que fa a la cerca d’informació ja que:
La realitat dels nostres alumnes és que venen sense escolaritzar o a nivell molt baix d’aprenentatge la qual cosa fa molt difícil trobar llibres adients que es corresponguin amb els interessos per edat i el nivell de lecto-escriptura.
5.4.10.1. Accés i ús de la informació
El centre ha començat a elaborar una planificació, recollint les activitats que es fan a cada grup, per tal de preveure i poder donar la resposta més adient a les necessitats dels nostres alumnes. Les mancances en aquest aspecte són tan importants que el centre es veu amb l’obligació de consensuar la programació amb l’objectiu de que tinguin accés a la informació, fita tan difícil per els nostres alumnes.
5.4.10.2. Pla de lectura de centre
El centre està en procés de recerca de les activitats de dinamització de la lectura que es fan als diferents grups per poder iniciar un PLEC adient a les característiques dels nostres alumnes. Fem constar que és molt difícil trobar material que s’adeqüi alhora a l’edat cronològica amb les competències lingüístiques.
5.4.11. Projecció del centre
5.4.11.1. Pàgina web del centre
El centre té una pàgina web, que s’està actualitzant permanentment, per tal que sigui una eina de consulta i d’intercanvi d’informació per tota la comunitat educativa.
5.4.11.2. Revista
La revista és un recurs compartit per tota la comunitat educativa per difondre les activitats i els treballs en que es participa i té una periodicitat concreta (un cop a l’any).